Back تشارلز بروتيوس شتاينميتز Arabic تشارلز بروتيوس شتاينميتز ARZ Charles Proteus Steinmetz Czech Charles P. Steinmetz German Charles Proteus Steinmetz English Charles Proteus Steinmetz Spanish چارلز پرتیوس استینمتز Persian Charles Proteus Steinmetz French Charles Proteus Steinmetz HT Չարլզ Պրոտեուս Շտայնմեց Armenian
 Charles Proteus Steinmetz el 1915 amb la medalla de la convenció d'enginyeria elèctrica de Cincinnati. | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Karl August Rudolph Steinmetz  9 abril 1865 Breslau (Polònia) |
| Mort | 26 octubre 1923 (58 anys) Schenectady (Nova York) |
| Sepultura | Vale Cemetery and Vale Park (en)  |
| Religió | Agnosticisme |
| Formació | Universitat de Breslau |
| Es coneix per | Corrent altern, histèresi |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtic |
| Ocupació | Enginyeria elèctrica |
| Ocupador | Union College (1902–1923) |
| Partit | Partit Socialdemòcrata d'Alemanya Partit Socialista d'Amèrica |
| Membre de | |
Premis
| |
 | |
Charles Proteus Steinmetz, originalment Karl August Rudolf Steinmetz, (1865 - 1923) fou un matemàtic i enginyer elèctric.[1] És conegut per la descoberta del fenomen de la histèresi magnètica i per introduir nous mètodes de càlcul de circuits de corrent altern.[2]
Va néixer a Breslau, el 1865, patint nanisme, cifosi i displàsia. Tot i així, ben aviat va demostrar una gran capacitat en matemàtiques, física i literatura clàssica.[1] Posteriorment va estudiar matemàtiques i química a la Universitat de Breslau, però es va veure obligat a marxar el 1888, primer a Zúric i l'any 1889 als Estats Units, per la seva ideologia socialista.
L'any 1889 va començar a treballar a la companyia General Electric.
Els seus treballs més reconeguts es basen en el corrent altern, camp on va promoure l'ús dels nombres complexos; també va estudiar el cicle d'histèresi dels materials ferromagnètics. El 1902 va entrar com a professor de la Universitat de Schenectady, ubicada a Nova York, on va romandre fins a la seva mort.[2]
El seu treball va ajudar a imposar la distribució de l'energia elèctrica per mitjà de tensions alternes i no contínues com es feia fins a la seva època i a més a més va patentar un gran nombre d'invencions amb aplicacions pràctiques de l'energia elèctrica: motors, generadors, transformadors, estufes...[3]
- ↑ 1,0 1,1 Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesBritannica - ↑ 2,0 2,1 Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesSmithsonian - ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesUnion
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search